Contractes d’agència i distribució: errors freqüents i resolució negociada del contracte
Passa sovint que, davant d’un incompliment de l’agent o del distribuïdor o fins i tot per simple conveniència comercial del fabricant, aquest es llanci a comunicar la seva decisió de posar fi al contracte d’agència o distribució comercial sense tenir una comprensió clara dels mecanismes i formalitats per a fer-ho i encara menys de les possibles conseqüències indemnitzatòries de posar fi al contracte.
Errors freqüents: Alguns consells poden ser d’utilitat per evitar errors a l’hora de denunciar aquests contractes:
– És necessari entendre quina és la formalitat adequada a seguir i per a això cal entendre els mecanismes legals implícits en la terminació i les possibles indemnitzacions previstes en la llei i en la pràctica dels tribunals. El millor és analitzar la situació, cas per cas, abans de llançar-se a declarar unilateralment la terminació d’un contracte.
– Si existeix un incompliment cal valorar si és substancial o no. No tots els incompliments poden ser base suficient per a acabar un contracte justificadament.
– Presa la decisió de posar fi al contracte, una carta clara i ben articulada reduirà les possibles objeccions de l’altra part en cas de disputa i a limitar posteriors reclamacions d’indemnització.
– Una terminació extemporània, injustificada o basada en raons insubstancials pot fàcilment acabar en un plet per a obtenir una indemnització a càrrec del fabricant i les disputes judicials són llargues i cares.
– En alguns països, una terminació contractual mal plantejada pot no ser efectiva, incrementant el cost posterior de posar fi al contracte. Per tant, davant contractes d’agència o de distribució entre parts de països diferents cal extremar les precaucions.
– Sovint les cartes de terminació contractual estan mal plantejades i posen de manifest errors i contradiccions del denunciant del contracte que són perfectament evitables i poden resultar fatals per als seus interessos. Per exemple, el fet de no respectar períodes de preavís quan són legalment necessaris o bé basar una resolució contractual en incompliments que han estat tolerats durant llarg temps o ometre els incompliments reals que justifiquen la terminació.
Resolució negociada del contracte: Comunicada la terminació contractual cal plantejar-se si convé ser prou flexibles per a aconseguir una resolució negociada.
Per exemple, a vegades pot ser possible acordar la continuació de la col·laboració sota condicions diferents. Un altre aspecte a tenir en compte és la possibilitat de negociar de bona fe alguns aspectes crítics de la relació, com aconseguir l’assistència de l’anterior agent o distribuïdor en la transferència dels contactes amb els clients o les activitats a una altra empresa successora pactant períodes transitoris, concedint algun tipus d’indemnització o establint comissions especials, reduïdes o no, sobre vendes realitzades durant el període de traspàs i durant un termini posterior.
Si, per contra, les terminacions contractuals es duen a terme de forma inadequada, sovint la qüestió es transforma en un xoc, no sols d’interessos econòmics, sinó també d’emocions, ja que sovint una part se sent traïda per l’altra. Llavors és fàcil caure pel pendent que desemboca en el plet, sobretot quan les parts, per voluntat pròpia o perquè els seus advocats són més proclius a pledejar que a conciliar, es neguen a prendre en consideració les raons de la contrapart.
Però tant en el marc d’un acord negociat com en un litigi judicial, l’estudi previ del cas concret i tenir en compte les recomanacions pot estalviar molts diners i temps, i sobretot facilitar la transició, atès que l’objectiu de qualsevol fabricant és aconseguir la venda dels seus productes de la forma més eficient possible.
